diumenge, 10 d’agost del 2008

Les nits blanques



Te amo, ciudad obra de Pedro,
amo tu severa armonía,
el curso majestuoso del río,
el granito que cubre sus orillas,
la cenefa de las verjas de hierro,
la clara penumbra de la Luna
de esas noches que me hacen soñar
en las que sin encender mi lámpara
leo y escribo en mi habitación,
en las que veo claramente los contornos
dormidos de las calles vacías y,
resplandeciendo en la alto,
la flecha de oro que corona el Almirantazgo;
en las que, sin que las sombras de la noche
cubran dorados celajes,
un crepúsculo persigue a otro
y la noche no dura más de una hora.

Amb aquests termes Pushkin (el poeta nacional rus) descriu el meravellós fenòmen de les Nits blanques. Un període de temps que comença un mes abans de Sant Joan (el dia més llarg de l'any també a Sant Petersburg) i acaba a començaments d'agost.



Durant aquests dos mesos a la ciutat no es fa pràcticament de nit. És un fenómen contradictori perquè t'impulsa a visitar i descobrir racons de la ciutat sense pausa cosa que acaba esgotant al turista més recalcitrant.



En aquesta darrera imatge, just a la dreta, es pot veure la preciosa agulla daurada a la que Pushkin fa referència (també citada a l'entranyable llibre de Montserrat Roig del mateix títol).

2 comentaris:

yashuwa ha dit...

Peace be with you

Oliva ha dit...

A MI TAMBE AMB VA ENLLUERNAR,M'AGRADERIA TORNARI AL HIVERN.....E IMAGINAR EL COP HUMIT DEL COS DE RASPUTIN AL CAURE AL NEVA....ESCOLTAR DINS EL FRED, LES QUEIXAS DELS DETINGUTS DINS PERE I PAU,MENTRES LA MEZQUITA CRIDAR A L'ORACIO....IMAGINAR....
JUGANT AMB BARCELONA